Així es para a Messi

El Barça del filosof Pep Guardiola va vèncer en el Vicente Calderon, després d'una gran primera part, i una segona plena de lluita, on el jove David De Gea va permetre que l'Atltético estigués en tot moment dins del partit.
La duríssima entrada de Ujfalusi a Leo Messi, deixa en un segon pla aquest gran triomf blaugrana. Després de tot el que s'ha parlat a la capital per protegir a Cristiano el que ha acabat patint la duresa del defensa ha sigut l'astre argenti. Recordem les paraules escrites pel director d'un diari madridista, que va escriure en la prèvia d'un Barça Madrid que a Messi se l'havia de frenar "por lo civil o por lo criminal". Doncs bé, al final està clar que ha sigut per la part violenta.
Destacar també els crits de "Messi muérete" provinents del "Frente Atlético", contestats amb xiulets per la resta de l'afició matalassera, una afició que va ovacionar a Andrés Iniesta, que gràcies al gol anotat en la final del mundial, s'ha guanyat estar de gira per tota Espanya.

RECTA FINAL

Demasiada gente me ha comentado en las últimas horas, que estas son las elecciones menos atractivas que han vivido nunca. Que sí tienen simpatía por uno u otro candidato, pero realmente les da igual quien gane, mientras el que lo haga no toque la parte deportiva del Club. Veo más temor en la gente, ante la posibilidad de un presidente intervencionista, que ante otra cosa.

En elecciones pasadas, cuando veníamos de un desastre deportivo, el atractivo de la campaña electoral, residía en los nombres de los futuribles. Un candidato apostaba por un entrenador y ciertos jugadores, otro por otro mister y otros refuerzos, y esto hacía que la gente prestara mucha atención, tanto a la precampaña, como a la campaña electoral. Y como la parte deportiva es más del dominio público, y entretiene y distrae más a la gente, las elecciones se hacían más atractivas. Pero en estas, lo que realmente interesa, es que nadie toque nada del aspecto deportivo, no sea que lo estropee. Y mientras la discusión transcurre por la parte estructural, económica, o social, a la gente le veo unas ganas terribles de que esto acabe. De que sepamos quien es el nuevo presidente. De que fichemos a Cesc Fábregas de una vez por todas. De que empiece el mundial, que en esta edición ilusiona más que nunca. Y, casi, casi, de que empiece, ya, la próxima temporada, y podamos comprobar, jornada a jornada, el impresionante duelo que se avecina entre el Barça y Real Madrid, con el plus de hostilidad que le dará la presencia de Jose Mourinho en el banquillo blanco. El futuro promete, no lo perdamos de vista.

Y las elecciones, que sigan, que acaben, y que nos dejen ver con tranquilidad, y con un prisma más azulgrana que nunca, el mundial de Sudáfrica 2010.

EL MUNDIAL D'ESPANYA

L'actual campiona d'Europa ha completat una fase de classificació totalment impecable, perfecte, amb 10 victories en 10 partits disputats. Discuteix amb la tota poderosa Brasil el paper de gran favorita per endur-se el Mundial. Espanya s'ha fet gran desde el toc, amb aquest joc de associacions continues, al més pur estil Barça va enamorar en la passada Eurocopa i ara es situa com a ferma candidata al triomf a Sudàfrica. La "roja" està sense cap mena de dubte, davant d'una gran oportunitat per a fer història.

.

MESTRE I ALUMNE ES VEUEN LES CARES

El 28 de juny del 1997 en l'estadi Santiago Bernabéu. Amb un gol de Figo en la pròrroga, el Barça guanya la copa del Rei contra el Betis i provoca escenes d'eufòria col·lectiva sobre la gespa. Entre bastidors, el vicepresident Joan Gaspart aconsegueix que l'himne del Barça soni una vegada i una altra per la megafonia de l'estadi madridista. De fet, té temps de baixar a la gespa i fer voltes amb una bufanda, enbogit. Només el tècnic, l'anglès Bobby Robson, amb la seu bon posat britànic, conserva la calma, celebrant el seu tercer títol en un any en el club: recopa, supercopa i aquesta copa del Rei. Malgrat tot, l'anglès ja sabia des de feia dies que Josep Lluís Núñez havia decidit apartar-lo de la banqueta elegantment, oferint-li un despatx per coordinar fitxatges. Aquesta temporada exitosa del bo d'en Bobby no estava previta i en Louis van Gaal, el tècnic de moda llavors pels seus èxits amb l'Ajax, ja feia gairebe un any que estava contractat.
Aquell 28 de juny, Robson va ser felicitat per un emocionat José Mourinho, el seu fidel ajudant des del 1992. El portuguès sabia que Van Gaal arribava amb els seus homes de confiançam en Gerard van der Lem i Franz Hoek, i no tenia gens clar que pogués continuar en el Barça. Just després de la final del Bernabéu, però, Mourinho va reunir-se amb Van Gaal i Robson, el tècnic holandès va demanar al portuguès que no marxés. Com ja li havia passat el 1992, els seus dots en idiomes van ser claus per obrir-li portes. Van Gaal volia algú que l'ajudés amb el castellà i que entengués de futbol; a més, sabia que Mourinho s'havia guanyat la confiança de la plantilla, i que li obriria moltes portes en un vestidor nou. Després d'unes vacances a Portugal, Mourinho va tornar a Barcelona per començar a treballar amb Van Gaal, amb qui estaria fins l'any 2000. Just una dècada després, tots dos es retroben a l'estadi on d'alguna manera va començar tot, el Bernabéu, en la final on tots dos aspiren a guanyar la seva segona lliga de campions.

INTERACTUANT AMB EL LECTOR

La premsa escrita en paper, cada cop està perdent més lectors a favor de la premsa digital. El fet que per Internet es pugui tenir aquella informació que es desitja al moment, i el fet de que sigui gratuït esta fent que aquests diaris tinguin que reinventar-se i conviure també a la xarxa digital. En aquest mon però la competència es molt mes dura, i per aixo els diaris digitals han tingut que buscar altres sortides per captar al public, i es aquí on apareix l'interactivitat amb el lector.
Dos exemples clars son l'Sport i el Marca. Tant un com l'altre ofereixen la possibilitat de que els lectors mostrin les seves opinions a les noticies publicades a la web, o donant l'opció de votar quina es la millor noticia publicada.
Marca però, dona molt de joc en el mon del xat. Es a dir, dóna la possibilitat de que siguin els lectors qui entrevistin a un personatge en concret, es a dir formulen les preguntes que desitgen a un personatge que immediatament respon. M'entres l'Sport, ofereix al lector (en algunes ocasions) la possibilitat d'interactuar amb el diari escullin quin titular volen que surti publicat desprès d'algun partit important, ja sigui de basket com de futbol.
Tots dos, també interactuen amb el lector mitjançant diferents blogs, on escriu algun periodista esportiu o algun ex jugador, com per exemple es el cas de l'Sport amb el Jose Luis Carazo, i on el lector pot mostrar la seva opinio i comentar l'escrit. A més tots dos diaris han creat els seus Toons, en el cas de l'Sport, trobem els SporToons i en el Marca, els Marca Toons, vídeos d'animació que giren entorn al mon de l'esport i que el lector pot votar per escollir el millor.
Ja per acabar dir, que tots dos portals ofereixen jocs. Per el que fa el diari Sport, té un apartat anomenat "Canal Ocio" on podem trobar diferents jocs d'entretniment. D'altra banda, Marca te com a joc "estrella" la Liga Fantastica.

Tú NO ERES MUY MALO

Van Gaal esta ben aprop d'assolir el vuitè doblet de la historia del Bayern de Munich a Alemanya, i a col·locat al club, per primera vegada en la seva llarga historia a les portes d'un triplet històric per a l'entitat bavara. L'ex entrenador d'Ajax, FC Barcelona i AZ entre altres, ja ha guanyat la Bundesliga, on havia arribat a ser vuitè, s'ha plantat a la final de Copa, i desprès de molts anys, ha tornat al Bayern a l'elit europea classificant-se per a la final de Madrid. Això si, el camí no ha sigut fàcil ja que fins aquella victòria al Delle Alpi on el Bayern va vèncer a la Juventus per 1 a 4, l'equip de Van Gaal estava enfonsat a la lliga, on havia arribat a ser vuitè i l'entrenador a punt de ser destituït. La directiva va saber esperar, i aquí estan els èxits del conjunt alemany i del seu entrenador.
No hi ha cap dubte que Van Gaal ha fet una feina extraordinària. En la seva primera roda de premsa, en el mes de Juliol, l'entrenador holandes ja la va oferir en alemany, desprès d'estar dos mesos aprenent l'idioma. Posteriorment va deixar marxar de l'equip a un central intocable com Lucio, va tenir les seves discrepàncies amb Ribery i finalment a donat molta vida a la cantera, donant minuts a jugadors com Müller i Alaba entre altres.
Campió de Lliga en tres Països diferents i en quatre equips diferents, Van Gaal es el tercer entrenador que pot proclamar-se campió d'Europa en dos equips diferents, ja que ell ho va ser en el 1995 amb un jove Ajax, Happel ho va aconseguir amb el Feyenoord (1970) i Hamburgo (1983), i Hitzfield ho va aconseguir entrenant al Borussia i al mateix Bayern de Munich.

COP A LA LLIGA

Aquesta jornada tenia a tots els aficionats madridistes mirant cap al Madrigal, era la penúltima oportunitat que el Reial Madrid tenia per posar-se al capdavant de la classificació, i a la capital estaven convençuts que desprès de l'eliminació a la Champions el Barça es deixaria punts en un estadi on històricament a perdut mes, que no pas a guanyat. Ara be, el desenllaç de la Lliga va estar mes en el coliseu blanc que no pas en l'estadi del submarí groc, l'equip d'en Pep Guardiola va donar un cop a la Lliga i es va refer de l'eliminació davant l'Inter realitzant una gran primera part, guanyant a un Vila-real que feia 6 partits que no perdia com a local, deixant aixi "tocat" a un Madrid que cada vegada ho te mes difícil per no quedar-se una altre temporada en blanc.
El conjunt del arquitecte Pellegrini va suar de valent per desfer-se d'un Osasuna, que amb el seu amic Camacho a la banqueta, del que deien que venia a passejar-se per el Bernabeu. Un gol de Cristiano en el minut 88, va fer que finalment els blancs es fessin amb la victòria, una Victòria que s'els hi podia haver escapat si Massoud hagués marcat un gol que fins i tot el pitjor Maxi Lopez de la historia hagués materialitzat.
Tot i aixi a la capital estan contents, es una Victòria mes a lo "espiritu Juanito" i aixo a ells els i agrada, no fan autocritica, simplement valoren els tres punts obtinguts. Però la veritat es que veient la exhibició blaugrana, i el nefast partit dels blancs, qualsevol aficionat del futbol diria que aquest Barça es mereixedor del títol. Però per sort o per desgracia, el futbol no entén de sensacions o d'espectacle ja que tres punts son tres punts i aquesta lliga no es guanya amb 90, sinó que segurament ser tan cara que es tindrà que aconseguir amb 99.
Ja per acabar, m'agradaria ressaltar un jove jugador del equip de Pamplona. Fa temps va sortir als diaris una serie de noms futuribles per a l'equip de Guardiola. Un d'ells era el del lateral Azpilicueta, la veritat es que veient el partit d'ahir i la seva joventut crec que el Barça tindria que treballar endur-se'l al Camp Nou, ràpid, atent i sempre ben col.locat va realitzar un gran partit al Bernabeu, aixi doncs Txiki o qui sigui el proper secretari tècnic, ja sap: un avio i cap a Pamplona a negociar.